SOCIETAD DA TIR VIAL SUMVITG 1977 -
Historia -Vial


      Societad da tir Vial Sumvitg  1977


 

1977 – 2007 .

30 ONNS SOCIETAD DA TIR VIAL SUMVITG

Historia

In tec historia dalla activitad da tir da 300 meters en vischnaunca da Sumvitg

Gia entuorn gl'onn 1870 vegn numnau ufficialmein e per l'emprema gada engaschament d'ina societad da tir en nossa vischnaunca. Gl'onn 1874, cun l'introducziun dil tir obligatori ordeifer survetsch militar ei il sport da tir vegnius engrondius e megliuraus era en Sumvitg. Gl'emprem plaz da sittar era ad Igniu, denter Surrein e Rabius per l'entira vischnaunca, leu nua ch'il plaz da ballapei sesanfla ussa. 1907 ston ils tiradurs untgir da quei liug entras la construcziun dalla via da Surrein - Rabius. Niev liug da tir vegn ussa Plaun da Punt. 1911 ston ils tiradurs era bandunar quei plaz, pervia dall'avertura dalla lingia dalla viafier retica, che ha privau ils tiradurs da Sumvitg da lur stan da schibas.

 

1912 tochen 1919 vegn sittau en plirs loghens provisorics en vischnaunca. Aschia a Encarden (Surrein), La Cresta (Sumvitg), Val Luven (Rabius) e Cumpadials. 1919 ein ils loghens Pigniu (Cumpadials), Tschamutt (Sumvitg/Cumpadials), Loch (Surrein) e Plaun Petschen (Cumpadials) stai en damonda per novs plazs da sittar stabels. Gia quei onn ei vegniu empruau la varianta da Plaun Petschen ed in onn pli tard ei vegniu construiu leu il stan da tir ein quei liug nua ch'el sesanfla oz. Quei stan ha surviu all'entira vischnaunca tochen gl'onn 1932.  Gliez onn bandunan ils da Rabius il plaz da sittar e fundeschan ina atgna uniun ed in niev stan da tir da 300 meters sur Runs (Val Mulineun). Gl'onn 1948  bandunan era ils da Surrein Plaun Petschen. Era els fundeschan ina uniun autonoma e baghegian in stan da tir a Sulagval. Duront ils onns 1932 tochen 1976 han quellas uniuns menau atras in tir amicabel. Era ei la qualitad da tir carschida enteifer quels onns ad in crescher.

1976 entra ina nova prescrepziun federala arrisguard la segirtad dils stans da sittar en vigur. Quei ha per consequenza che tuts treis stans (Plaun Petschen, Runs e Sulagval) ston vegnir serrai immediatamein, damai ch'els ademplevan buca ils criteris necessaris per la segirtad. Ina cumissiun  speciala ha giu d'intercurrir la situaziun e far propostas co agir vinavon. Quella vegn suenter madira ponderaziun tier la conclusiun da sanar sulettamein il stan da tir a Plaun Petschen e da turnar anavos tier mo ina societad da tir communala. La radunonza communala ha acceptau quella varianta. Ils 3 d'avrel 1977 vegn la nova uniun da tir da  vischnaunca  fundada. Quella survegn il num: "Societad da tir Vial Sumvitg". Il num "Vial" dariva dil marcant péz en Val Sumvitg e duei era marcar ils tiradurs da Sumvitg sin plaun cantunal e federal. Dils 23 fundaturs ein aunc oz 8 commembers activs, 6 ein commembers d'honur passivs, 5 han ord in motiv ni l'auter stuiu ni vuliu calar da sittar. 4 dils fundaturs han bandunau il terrester e fatg il viadi grond. En quella radunonza da fundaziun vegn il tiradur da Surrein, Marcus Albrecht elegius sco emprem president.

 

Commembers funtadturs 1977

Societad da tir Sumvitg -Cumpadials:

Degonda Wendelin / Degonda Gion Fidel / Flury Anton / Tuor Sigisbert

Societad da tir Surrein:

Albrecht Marcus / Bundi Mario / Cathomas Paul Mathias / Cathomas Aluis / Candinas Marcus

Deplazes Aluis / Deplazes Eugen / Duff Stiafen / Giger Eugen / Schmid Venanzi / Wenzin Paul

Societad da tir Rabius:

Bass Toni / Bearth Placi / Degonda Pieder / Deplazes Bernard +/ Maissen Arnold / Maissen Georg +

Maissen Gieri / Maissen Torino  

 

Cun bien sustegn finanzial dalla vischnaunca da Sumvitg e cun varga 1'600 uras lavur cumina dils commembers ei il stan existent a Plaun Petschen vegnius sanaus ed engrondius cun in local d'ustria. Ina sanaziun urgenta ha era il stan da schibas druvau. Sco in dils emprems stans da tir en Surselva ei il stan a Plaun Petschen vegnius equipaus cun 4 schibas da system da mussar noda electronic; Polytronic TG 81. Ord motivs finanzials ein treis schibas aunc schadas da mussar noda a moda convenziunala. Gl'onn 1978 ha giu liug in tir d'avertura e gl'emprem tir da gruppas Vial. Gl'onn 1979 ha la societad da tir survegniu ina bandieretta dall'uniun. Quella ei vegnida creada dil commember activ Paul Mathias Cathomas. Wendelin Degonda ei daventaus padrin dalla bandieretta e la giuvna Marie Louise Degonda madretscha.

 

1980 vegn Gion Fidel Degonda elegius sco president e successur da Marcus Albrecht. 1981 organisescha la societad da tir Vial in tir da gruppa C (fiasta da tir cun 7 differents programs  da sittar), sco emprema societad da tir en Surselva. Cun quella caschun ein tut las siat schibas vegnidas remplazzadas cun il pli niev system da mussar noda, Polytronic TG 2000 S1. Danovamein ina sensaziun  e novaziun tecnica en Surselva. A quei tir da gruppa C han varga 1000 tiradurs ord l'entira Svizzera priu part.

 

Gl'onn 1982 ei gl'anteriur stan da tir a Sulagval vegnius baghegiaus entuorn ensemen cun l'uniun da catschadurs Greina sin in stan da tir da 100 meters. Ils tiradurs han surpriu en proprietad il stan da schibas, ils catschadurs il stan da sittar. Quei onn ha Vial Sumvitg priu part al tir cantunal a Turitg.

 

1983 gudogna la societad da tir Vial Sumvitg la standarta dil tir historic dalla Tgalaveina. Ina sensaziun chei vegnida festivada pompusamein. La societad da musica da Surrein ha retschiert la sera ils victurs ed accumpignau els atras il vitg da Surrein. Il medem onn han ils da Sumvitg saviu prender part sco secziun hospitonta al renomau tir historic dil Rütli. Quel ha liug mintg'onn il november, la mesjamna avon sogn Martin sin la pastira dil Rütli al lag dils quater cantuns. Ina participaziun a quella fiasta da tir ei mo pusseivla entras bunas relaziuns cun secziuns stablas da quei tir, che vegnan dils cantuns Uri, Sviz, Sutsilvania, Sursilvania e Luzern. Ils da Vial han contonschiu il fetg bien tierz rang, suenter il marcau Zug ed il  marcau da Berna.

Il medem onn priu part allas fiastas da tir dils cantuns Sviz e Sogn Gagl.

 

1984 ei il stabiliment da tir a Plaun Petschen vegnius engrondius cun in spazius biro. Quei era daventau necessari per saver garentir in bien decuors dil menaschi tiel tir da gruppas cun gronda participaziun. Cun quella caschun ei vegniu installau ina colligiaziun da telefon, era quei ina necessitad e pretensiun en connex cun la segirtad (en cass d'in eventual accident).

Per augmentar la qualitad da tir han plirs commembers absolviu in cuors da trenament autogen, senza success. Priu part als tirs cuntunals ad Uri e Tessin.

 

1985 ha giu liug a Cuera la fiasta federala da tir. In eveniment da gronda impurtonza per tiraduras e tiradurs. Vial Sumvitg ha priu part a quella fiasta cun 44 participontas e participonts e realisau fetg buns success ed han astgau turnar a casa cul tschupi d'aur en la concurrenza da secziun.. Il medem onn havein priu part dil quiz Dai, dai, dai dalla televisiun Romontscha. Quei denton cun meins success.

Per l'emprema gada priu part al tir da gruppas a Ponto Valentino cun success ed ina detga fiasta. Quellas bunas relaziuns cun quella secziun Tessinesa ei sementenida tochen oz. Mintg'onn pren Vial part al tir da gruppas a Ponto.

 

1986 surpren il padrin Wendelin Degonda il presidi dalla societad. Quei onn ei vegniu inagurau a Plaun Petschen la nova bandieretta dil giuvens tiradurs. Padrin e madretscha da quella bandiera dils giuvens ein Josefina ed Ildefons Bearth - Berger. Quei ei stau l'emprema bandieretta per in cuors da giuvens el cantun Grischun. Tier quella fiasta da benedicziun ha era giu liug gl'emprem tir amicabel denter ils giuvens da Mustér -  Sumvitg e Panaduz. A quella fiasta han era entgins representants dalla uniun cantunala da tir assestiu.

Il system da schibas vegn modernisaus dil system Polytronic TG 2000 S1 sin S2.

 

1987 ei vegniu baghegiau vid il stabiliment ina cuschina nova. Duront treis fins d'jamna ei vegniu sittau a Plaun Petschen il 19. tir cantunal Grischun, en rama dalla fiasta da tir cantunala en Surselva. Il success ei staus gronds e la buna organsaziun ei vegnida ludada dils participonts. Per l'emprema gada en Surselva  ha giu liug quei onn il di cantunal dils giuvens tiradurs Grischuns a Sumvitg.

Mo treis jamanas suenter la fiasta cantunala, ils 17 da fenadur ei gl'entir stabiliment da tir vegnius destruius dallas auas grondas. Tut las biaras arbagias  e buccals ein daventai l'unfrenda dalla undas furibundas dil Rein. Restau anavos ei mo aunc in tschec deivet hypotecar. Ina greva frida pils commembers da Vial. Quels han denton buca schau pender las alas ed immediat entschiet a far ponderaziuns davart il futur.

Gl'atun astgau prender part per la secunda gada al tir dil Rütli. Quella gada contonschiu il bien 6. rang.

Sco emprem Sursilvan gudogna il commember da Vial, Eugen Giger quei onn la davosa dallas 26 mistronzas cantunalas (ina mistronza ei la madaglia dil tir da campiunadi da matsch che vegn organsaus en tut ils cantuns en Svizera).  Ina prestaziun che paucs tiradurs Sursilvans han fatg suenter ad el.

 

1988: Damai ch'il stan era destriuius totalmein han ils da Sumvitg sittau quei onn a Mustér ed a Pardiala. Discussiun cun la vischnaunca da Trun d'eventulamein baghegiar in stabiliment da tir communabel. In tal project vegn denton bojkottaus dalla societad da tir Voluntaria Trun. Entschiet cun las lavurs da projectaziun dil stan niev. La vischanunca da Sumvitg ha realisau a Plaun Petschen in niev rempar pil Rein ed aschia possebilitau da reconstruir il stan da tir el medem liug sco avon.

 

1989 ei medemamein vegniu sittau a Mustér e Pardiala. Dau l'entschatta cun las lavurs da construcziun dil stan niev a Plaun Petschen. Puspei sei vegniu prestau varga melli uras  lavur cumina entras ils commembers.

 

1990 vegn Gieri Maissen elegius niev president dalla societad. Las lavurs da construcziun dil stan niev van alla fin.  Ils 2 da zercladur da quei onn vegn il stan niev inaguraus cun in tir d'avertura sin in system da mussar noda il pli niev el Grischun, numnadamein Polytronic TG 3000.

Il stan niev cuntenta bein ils tiradurs. Ina grevezia ei denton ils cuosts da baghegiar da quasi 1 milliun francs. Malgrad fetg generusas donaziuns ord l'entira Svizzera e suenter haver tratg giu las restituziuns dallas differentas segiradas resta aunc in brav buordi finanzial en fuorma d'ina hypoteca bancara.

Quei onn ha la secziun aunc priu part dil tir federal a Winterthur.

 

1991 havein priu part cun biaras autras societads allas festivitads e tirs da comemoraziun da 700 onns confederaziun. Quels han giu liug els cantuns d'origin Uri, Sviz, Sur- e Sutsilvania.

Las bunas relaziuns cun Ponto Valentino laglien nescher in niev tir amicabel denter Sumvitg, Ponto e Mustér.

 

1992 festivescha la societad da tir Vial Sumvitg en stretg ravugl gl'anniversari da 15 onns cun in tir intern ed ina fiasta communabla. Per sanar empau las finanzas vegn organisau in lotto che lai in recav schuber da 7'400.00 frs.

13 affons da nossa vischnaunca vegnan envidai dil marcau da Turitg al tradiziunal "Knabenschiessen".

Priu part al tir cantunal Grischun che ha giu liug ella regiun da Tusaun (Mittelbünden).

 

1993 surpren Giusep Bearth il presidi dalla societad. La societad da tir Vial venda il stabiliment da schibas a Surlagval alla uniun da catschadurs Greina, che posseda leu il stan da tir. Quei ei succediu sin giavisch dils catschadurs e vegniu fatg damai che quel vegneva practicamein buca druvaus pils tiradurs da 300 meters. Priu part al tir cantunal d'Uri.

 

1994 empremas contractivas cun la societad da tir Desertina davart ina collaboraziun da tir  a Plaun Petschen. Quellas han denton fatg naufragi en la damonda dallas finanzas. Per sepresentar a moda unica cumpra la societad novas monduras (trainers).

Gia per la secunda gada ha liug il di cantunal dils giuvens tiradurs a Plaun Petschen. Quella gada cun in record da participaziun da 370 giuvnas e giuvens. Tier quei tir daventa il giuven Beda Maissen da Surrein vicecampiun Grischun. Ils giuvens prendan part alla emprema fiasta da tir federala mo per giuvens. La bilanza da quel ei in fetg bien 4. rang da varga 500 secziuns ord l'entira svizzera.

La societad pren part al tir cantunal dil Appenzell.

 

1995 ha liug la fiasta da tir federala a Thun cun 20 tiradurAs da Vial. Ils resultats ein buca curdai ora aschi bein sco spetgau. Per l'emprema gada astgan affons denter 12 e 16 onns fraquentar in cuors da giuvens tiradurs. Quei el rom dalla organisaziun federala da J+S (Jugend und Sport).

Puspei organisau in lotto. Quel ha schau in recav schuber da frs. 10'000.00.

 

1996 ei la nova buis da sport "Standart" vegnida introduzida en Svizzera. Nus havein priu part al tir cantunal da Sutsilvania. Era quei onn ha giu liug ina sentupada cun in tir amicabel cun la societad da tir da Schwellbrunn. Gl'atun viseta il trenader dalla equipa naziunala da tir, Heinz Bolliger ils tiradurs da Sumvitg. En in cuors da dus dis ei vegniu trenau a Plaun Petschen las finessas dil tir da 300 meters.

Il giuven Otto Bass da Rabius daventa a Cuera campiun Grischun dils juniors cun la buis da standart.

Priu part al til da tscheiver a Sumvitg, tier las festivitads dalla musica da tscheiver Las Zoclas.

 

1997 vegn fatg ina digna fiasta a caschun dils 20 onns societad da tir Vial. Suenter 18 tirs da gruppas Vial cun adina bunas participazins vegn decidiu da desister egl avegnir d'in tal tir. Il motiv ei che cun las novas buis da sport vegn adina sittau pli aults resultats e cheutras vegnan ils gudogns da quellas fiastas da tir adina pli pigns. En autras societads han semegliontas fiastas schizun caschunau cefras cotschans.

Priu part dus dis al tir cantunal Grischun en L'Engiadina aulta. Contonschiu il bien 3. rang en concurrenza da secziuns.

 

1998 priu part al tir canunal da Turgovia cun bien success (26. rang da 217 secziuns). La giuvna Nadja Bass daventa vice campiunessa Grischuna cun la buis d'assagl 90 a caschun dil di cantunal dils giuvens tiradurs Grischuns. Era quei onn organisau ina sera da lotto cun in bien success finanzial.

 

1999 Giusep Bearth remetta suenter sis onn gl'uffeci da president. Damai chei ha buca dau in niev per quei post sedezida el d'aunc inagada surprender il presidi. Per con ditg stat denton aviert. Per l'emprema gada vegn organisau in di da skis communabel. Priu part al tir cantunal dil Valleis cun detg bundas prestaziuns. 20-avel rang da secziun da 243 ed Otto Bass daventa en quei tir secund en la concurrenza dils "Nachdoppels". Organisau in di dallas portas aviartas el stan a Plaun Petschen. Quella occurenza ha giu buns resuns dils visitaders.

 

2000 decida la radunonza generala da buca organisar pli il biathlon popular a Surrein. Ils motivs ei la pintga participaziun en relaziun cun la gronda lavur. 1. cup amicabel denter las societad da Sumvitg, Breil, Vuorz, Andiast e Ruschein. Quei onn ha giu liug la fiasta da tir federala a Biere senza tiradurs da Sumvitg. Persuenter priu part ad in tir da giubileum, 100 onns societad da tir a Rueun. Nadja Bass daventa vicecampiunessa Svizzera a Thun cun la buis da standard. Quella victoria ei vegnida festivada fetg tier l'arrivada a Sumvitg, ensemen cun il club da plumpas Muraun. A caschun dalla radunonza communala dils 11 da december ei la campiunessa vegnida honorada dalla vischnaunca per sias prestaziuns extraordinaras.

Cun las societads da tir da Trun e Mustér, resp. cun quellas vischnauncas vegn fatg concrets plans per ina fusiun dils menaschis da tir da 300 meters. Il center duess esser Plaun Petschen. Resultats concrets dat ei denton aunc negins.

Aluis Duff gudogna ina buis da standard ord ina concurrenza dalla gasetta dils tiradurs (Schützenjouranl).

 

2001  elegia la radunonza generala l'emprema dunna sco cassiera dalla societad, numnadamein la Bea Jacomet. Ils 15 d'uost viseta ina delegaziun da siat persunas il péz Vial. Il péz che ha dau alla societad da tir da Sumvitg il num.  Priu part al tir cantunal d'Uri.

 

2002 ei vegniu fatg mesiraziuns da canera el contuorn da Plaun Petschen. Cun excepziun da Falens negins problems. Priu part al tir cantunal Grischun e Tessin. Organisau per l'emprema gada la fiasta d'emprem d'uost a Plaun Petschen. Il palz da sittar a Trun vegn serraus. Ina damonda per astgar organisar in tir alpester sin l'alp Glivers vegn concedida cun resalvas. Opposiziun da singulas persunas impedeschan denton ina realisaziun da quel.

Giusep Bearth e Paul Wenzin survegnan la medaglia federala per specials merets pil sport da tir da 300  meters.

 

2003 han ils tiuradurs obligai dalla vischnaunca da Trun sittau per l'emprema gada siu program obligatori a  Plaun Petschen. Priu part al tir cantunal da Sviz.  Organisau la fiasta d'emprem d'uost a Plaun Petschen cun grond success. Il stan da tir da 300 meters a Fontanivas Muster vegn serraus. Quels baghegian in niev stan da tir, denton mo da 100, 50, e 25 meters.

 

2004 Priu part per l’emprema gada ad in tir cantunal cun in autocarr. Quel ha giu liug a Oberegg (AR). Stau ina fetg biala fiasta.

Otto Bass daventa campiun Grischun cun la buis da standart en venter.

 

2005 Las schibas vegnan surtratgas cun novs maletgs ed al stan da tir vegn montau treis novas preits da schurmetg encunter la canera. Per l’emprema gada ei il tir campester federal vegnius sittaus a Plaun Petschen. La participaziun mo dalla vischnaunca da Sumvitg ei cun 90 respectabla. Priu part alla fiasta da tir federala a Frauenfeld cun pulit success.

 

 

In per caussas en general

 

Giuvens tiradurs

Dapi la fundaziun dalla societad da tir gl'onn 1977 ei vegniu organisau mintg'onn in cuors per giuvens tiradurs, En tut quels onns han plirs tschien giuvnas e giuvens fraquentau in da quels cuors. E quei buca senza success. 16 gadas ein tiradurs giuvens da Sumvitg sequalificai per il tir cantunal da giuvens. 5 gadas ha ei dau qualificaziuns pils campiunadis dalla svizera orientala. 3 gadas ein gruppas da Vial stadas separticipadas al campiunadi svizzer da tiradurs giuvens.

 

Campiunadi da gruppas svizzer

Deplorablamein eis ei aunc mai reussiu da sequalificar per il final dil campiunadi da gruppas SSV. Quei vul denton buca dir ch'ils da Vial sapien buca concuorrer sin plaun naziunal. Plirasa gadas han els mussau che quei ei pusseivel, sulettamein per campiunadis naziunals da gruppa vul ei buca reussir.

 

Tir amicabel Sursassiala

Sin iniziativa dil tiradur da Sumvitg, Marcus Albrecht, ei vegniu scaffiu 1977 il tir amicabel Sursassiala cun las societads da Sumvitg, Mustér, Sedrun e Medel. Quel vegn organisaus el turnus numnau mintg'onn, cuort avon il tir campester federal. Dils 29 tirs amicables gudognan quels da Vial 19 gadas la concurrenza da secziun e mettan 25 gadas il victur singul en la categoria dils activs. Gl'onn 2003 ei vegniu contonschiu in niev recort da secziun  cun in intrasgliauter da 46.266 puncts (da 48 puncts pussevels).

 

Suprastonzas dalla societad da tir Vial 1977 tochen 2012

 

Onn

President

CassierA

ActuarA

Capotiradur

Menader da giuvens

Ustiers

1977

Albrecht Marcus

D. Wendelin

Cathomas P. M.

Maissen Gieri

Degonda Meinrad

 

1978

Albrecht Marcus

D. Wendelin

Cathomas P. M.

Maissen Gieri

Degonda Meinrad

 

1979

Albrecht Marcus

Carigiet Roman

Cathomas P. M.

Maissen Gieri

Degonda Meinrad

 

1980

D. Gion Fidel

Carigiet Roman

Flury Anton

Giger Eugen

Degonda Meinrad

 

1981

D. Gion Fidel

Maissen Linus

Flury Anton

Giger Eugen

Degonda Meinrad

 

1982

D. Gion Fidel

Maissen Linus

Flury Anton

Giger Eugen

Bearth Giusep

 

1983

D. Gion Fidel

Maissen Linus

Flury Anton

Giger Eugen

Bearth Giusep

 

1984

D. Gion Fidel

Maissen Gieri

Degonda Pieder

Giger Eugen

Bearth Giusep

Bergfer Josefina

1985

D. Gion Fidel

Maissen Gieri

Degonda Pieder

Giger Eugen

Bearth Giusep

Berger Josefina

1986

D. Wendelin

Maissen Gieri

Degonda Pieder

Wenzin Paul

Bearth Giusep

Berger Josefina

1987

D. Wendelin

Deplazes Beat

Baselgia Duri

Wenzin Paul

Bearth Giusep

Degonda Imelda

1988

D. Wendelin

Depalzes Beat

Baselgia Duri

Wenzin Paul

Bearth Marcus

 

1989

D. Wendelin

Depalzes Beat

Baselgia Duri

Wenzin Paul

Bearth Marcus

 

1990

Maissen Gieri

Decurtins Willy

D.Marie Louise

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1991

Maissen Gieri

Decurtins Willy

D.Marie Louise

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1992

Maissen Gieri

Maissen Linus

D.Marie Louise

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1993

Bearth Giusep

Maissen Linus

D.Marie Louise

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1994

Bearth Giusep

Maissen Linus

D.Marie Louise

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1995

Bearth Giusep

Maissen Linus

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1996

Bearth Giusep

Maissen Linus

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1997

Bearth Giusep

Maissen Linus

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1998

Bearth Giusep

Maissen Linus

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

1999

Bearth Giusep

Maissen Linus

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

2000

Bearth Giusep

Maissen Linus

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

2001

Bearth Giusep

Jacomet Bea

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Carigiet Urban

 

2002

Bearth Giusep

Jacomet Bea

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Bass Marco

 

2003

Bearth Giusep

Jacomet Bea

Deplazes Edi

Wenzin Paul

Bass Toni

 

2004

Bearth Giusep

Jacomet Bea

Giger Eugen

Wenzin Paul

Bass Toni

 

2005

Bearth Giusep

Jacomet Bea

Giger Eugen

Wenzin Paul

Caprino Valerio

 

2006

Bearth Giusep Jacomet Bea Giger Eugen Wenzin Paul Decurtins Hubert   

2007

Bearth Giusep Jacomet Bea Bass Nadja Wenzin Paul Cajochen Gion  

2008

Cathomas Ciril Bass Otto Caviezel Nadja Wenzin Paul Cajochen Gion  

2009

Cathomas Ciril Bass Otto Caviezel Nadja Wenzin Paul Cajochen Gion  
2010 Cathomas Ciril Bass Otto Caviezel Nadja Cajochen Gion  Carigiet Urban Decurtins Hubert  
2011 Cathomas Ciril Bass Otto Caviezel Nadja Cajochen Gion  Carigiet Urban Decurtins Hubert  
2012 Cathomas Ciril Bass Otto Caviezel Nadja

Cajochen Gion  Foppa Marinus

Decurtins Hubert  
2013 Cathomas Ciril Bass Otto Caviezel Nadja

CajochenGion

Foppa Marinus

Decurtins Hubert  

2014

Cathomas Ciril Bass Otto Caviezel Nadja

Cajochen Gion

Foppa Marinus

Decurtins Hubert  
2015 Cathomas Ciril Bass Otto Flury Marcus

Foppa Marinus

Cajochen Gion

Cajochen Gion

Cathomas Ciril

Cathomas Rita

2016 Cathomas Ciril Bass Otto Flury Marcus

Foppa Marinus

Decurtins Hubert

Cajochen Gion

Cathomas Ciril

Cathomas Rirta

2017 Cathomas Ciril Bass Otto Flury Marcus

Cajochen Gion

Decurtins Hubert

Cajochen Gion

Cathomas Ciril

Cathomas Rita

2018 Cathomas Ciril Bass Otto Candinas Flurin Cajochen Gion Cajochen Gion

Cathomas Ciril

Cathomas Rita

 

 

 

 

 

                                                                            Top